Spread the love

Da u ma K. Kyndaid, Jowai.

La  jan  bun  kiba  pule  ia  katei  ka  phang  haneng  ba  la  thoh  da  I Feba Lamin  kaba  mih  ha  U  kot  khubor  U  NongsainHima  dt.03.06.2023, Mawphor  10.06.2023 bad  NongsainHima dt.24.06.2023, bad  la  sngewdonkam  ban  jingpynshai  kumne  harum ;-

1.            I   tei  u  nongthoh  imat  tang  namar  ba  la  don  ba  thaw  ia  ka  jingrwai   wat   ka  long    ka bym  don  nongrim  ba   shisha   te     pdiang  beit  kum  ka  nuksa  ka  jingrwai  da  U E. Bretis  Roy  Wanswett  kaba  ong – Khynriam  u  Pnar  u   Bhoi  U  War  u  dei  u  pait  Khasi  baiar, hato  ka  long  kaba  shisha. U  (late)  Ondromuney  Dkhar (Rtrd) Inspector  of  School,    ha  ka  Geography  Khasi,  ba  la  mynjur  da  ka  sorkar  la  ia thuh  ba   Ia  ka  Ri  Jaintia  la  pyniabynta  ha  ki  3 (lai)  bynta – Ka  bynta  kaba  ha  pdeng  la  khot  ki  PNAR, ka  bynta  kaba  shaphang  East  Pakistan (ba  khot  mynta   Baghladesh )  la  khot  ki  WAR (mynta  la  khot  WAR  JAINTIA)  bad  ka  bynta  kaba  shaphang  shatei  la  khot  ki  BHOI,  ia  kine  la  khot  ki  JAINTIA  Ka  jingkylli  ka  mih  mynta  ba   kita    ki  PNAR   kiba  kynthup  ha  ka  jingrwai  u tei  U  Bah  ki  briew   kiba  na  ei  pat  kiba   don   ha  Khasi  Hills ?.

2.            Na  ka  jingthoh   I  nongthoh   Febi  Lamin I  la  khein  ne  niew  beit  ba  ki  Khasi  bad  Jaintia  ki  dei  ki  jaitbynriew  HYNNIEW  TREP.  Ia   ka  ktien  HYNNIEW  TREP,   la  batai  bha   ha   kiba  bun  ki  kot  khubor  ba  ka  ka  PURISKAM  KAI.    Kumjuh  ruh  wat  U  Father  Barnes  Mawrie, SDB  u  batai  kumne, NongsainHima dt. 17.04.2012 – KAT  KUM  KA  KHANATANG  KI  RIEW  HYNDAI  IA  KIBA  NGI  LA  SHU  IOH  PATENG  HA  KI  PURISKAM  PURI  NAM…….. . Kane  ka long  ka  jingngeit  niam  jong  kiwei  pat  ha  ka  jingngeit  jong  ki kaba  ngi  ia  burom  bad  ban  ong  ba  tang  namar  ba   kiwei ngeit  te baroh ruh ki dei ban ngeit te ka long kaba bakla.  Ka  long  ka  jingmaham  pyrshah  lada  I Fiba Lamin i dei i khristan   (pule  ka  shithi  U  Apostol  Paul   sha  U  TIMOTHI  lynnong  kaba  1  bad  ka  dkhot  kaba  3  bad  4 – BA   MEN  YM  HIKAI  IA  KI  JINGHIKAI  BA  LAMLER  LYMNE  PYNSHAH  SHKOR  IA  KI  PURISKAM  KAI  BA  IA  KA  JINGHIAR  PATENG  BA  KHLEM  KUT, KI BA  KHAM   PYNLONG JINGIASAID  BAN  IA  KA  JINGIASHAKRI  BLEI  KABA  LONG  HA  KA  JINGNGEIT  (Lynnong 4:7 – HYNREI  KYNTAIT  IA  KITA  KI  PURISKAM  KAI  BA  THALA  BAD  BA  BIEIT  BAD  TO  MEN  PYNMYLLIEM  IA  LADE  SHA  KA  JINGRIEW  BLEI. Ka  shithi  kaba  1 U  Petros  lynnong  kaba 2  dkhot  kaba 16 – KI  PURISKAM  KAI  BA  THAW  SIANTI.

3.            Ka  Sorkar  Meghalaya  ka  ong  ba  don  tang  3 (lai)  tylli  ki  jait  bynriew  heh  pait –  KHASI,  GARO  bad  JAINTIA   bad  la  kren  skhem  bha  da u  Dr.Mukul  Sangma, Chief  Minister (ST.18.04.2012 – Dr. SANGMA REPORTEDLY    THE  DETAILS  OF  THE  FRAGILE  POLITICAL  SITUATION  IN  THE  HILL  STATE  WITH  THREE  PRODIMINANT  TRIBES – KHASIS, GAROS  AND  JAINTIAS. Kumjuh  ha  ka  juh  ka  kot  khubor  halor  ka  heading   –  NO  SC/ST  ATROCITY   CASE  IN  MEGHALAYA, the  Minister  said.  THERE  IS  A  PERFECT  HARMONY  AMONG  THE  THREE  TRIBES  –  KHASIS, GAROS  AND  JAINTIAS .  Kumno   I  Nongthoh   I  Feba  Lamin  I   la   pynbna  sa  ia  ka  jaitbynriew  hynniew  trep, Ioh  ka  dei  ka  jingngeit  niam  jong  kiwei  pat,    Kaba  phylla  shuh  ba  kat  U Kynsoibor  Pyrtuh  u  shakri   ba   rim  ha  ka  kam  U Trai   Kynrad  u  ong   kumne,   ST. 02.06.2023  “the  matter  is  sensitive  as  it  involves  two  different  major  tribes. Kaba  phylla    shuh  shuh   ba  wat  U M.L.A  ka  Nongkrem  Constituency  uba  baroh  baroh  la  ia   khmih  lynti  ia  ka  lawei  ka  ri hynrei   pleng   u  tip  ba  don   tang  2 (ar)  tylli  ki  jaitbynriew  ha  Meghalaya (ST. .11.06.2023 – BUT  WHAT  WE  EXPECT  IS  THAT  THE  RECTIFICATION  SHOULD  SATISFY  BOTH  THE  COMMUNITIES (KHASI  AND  GOROS)  WHO  ARE  THE  INDEGENOUS  PEOPLE  OF  MEGHALAYA)

4.            Ka  jingbakla  kaba  khraw  ba  I  Feba  Lamin I   ong  ba  U  Syiem  Rajendra  Singh  u  dei  u  Syiem  jong  ka  Hima  Jaintiapur,  ka  JAINTIAPUR   ka  dei   tang  shi   bynta  jong  ka  Hima  Jaintia  ba  la   ioh   U  Syiem  Jaintia   na   u   dkhar  da  kaba  thied   bad  la  khot  Jaintiapur (NongsainHima dt.09.06.2023 – Kumno U  Syiem  Jaintia  u  la  ioh  ia  ka  Jaintiapur).  Ka  ktien  Pur  ka  mut  ka  shnong ne jaka  bad  Jaintia  pur  ka  dei  ka  shnong  ne  ka  jaka  U  Syiem  Jaintia. Ha  ka  por  lyuir  u  wan  shong  bad  trei  kam  ha  Nartiang  bad  ha  ka  por  tlang  u  leit  shong  bad  trei  kam  pat   sha   Jaintiapur  namar  ba  la  duna  ka  jingshit.

5.            Ki  Phareng  ki  la pyniasoh  ia  ka  Jaintia  Hills  ha  u  snem  1835 ( 19th  Century)  hadien  ba  la  jop  ia  ka  Hima  Jaintia  ym  ka  Hima  Sutnga. 

6.            La  dei  ban  ai  khublei  ia  I   Fena  Lamin  ba  ia  ka  date  ki  Notification  ba  pher  ba  pher  bad  ka  Assam  Gazette  Extraordinary  bad  kumjuh  la  iathuh  ba  U  Ma (late)  Edwingson  Bareh  kum  u  C.E.M, K & J. Autonomious  District  Council, Shillong   u  la  ai  case  pyrshah  Ia   ka  sorkar  Assam  namar ba ka la ai Separate District Council ia ka Ri Jaintia ba  la  khot  mynshuwa   KA  JOWAI  AUTONOMOUS  DISTRICT  COUNCIL, JOWAI.  Hynrei  sngewphylla  ba    I   Fena  Lamin   im    shym  iathuh  kumno  ka  rai  jong  ka  High  Court  bad  Supreme  Court  halor  ka  case  ba  la  ai  da  U (late) Bareh  la  u la rem  ne  jop,  hynrei   tang  kane  to  tip  ko  Feba  Lamin  lada  I  Bah  Edwingson  Bareh (Timung)  in jin  da la  jop  te  ka  District  Council  ba  kyrpang  ia  ki  Jaintia kan jin da   la  shah  pyndam  noh  hynrei  ka  ieng  haduh  mynta  te  ka   kren  shai  ba  ka jaitbynriew Jaintia ka dei kawei na ki Scheduled Tribes bad  uba   ai  case  u  la  shah   rem  jah  burom  bad  ma u  hi  ruh  u  la  long  u  C.E.M.  ba  nyngkong   ha  ka District  Council  ia   kaba  um  kwah. Tharai   tang  ia  ka  kur  tynrai  u  Ma (late)  Bareh im tip,  ka  dei  TIMUNG  ka  jait (Karbi) bad  u  kpa  u  dei  na  ka  jait  Bareh  kumta    la  kylla  noh  sha  ka  jait  U  Kpa (BAREH) ban  ioh jingmyntoi  kumba  la  ia  tip  lang.   Kumta  lah  ban  ong  ba  u  Minister  ba  nyngkong  eh   na  Jaintia   ynda  la  ioh  state  Meghalaya bad CEM, JHADC Jowai,  dei   u  jait   KARBI.  Ban  kham, shai  I  Feba  Lamin I  iathuh  ba U  Dr. Hoimiwell  Lyngdoh  u  la  thoh  ki  kot, hoid   ar  tylli    ki  kot. 1. Ki  Syiem  Khasi  bad

Synteng. (ia  ki  Jaintia  la  ju  khot  mynshuwa  ki  synteng). Nyngkong  eh  u  la  batai  ia  kawei  ka  jaitbynriew  kaba  kyrteng “KHAS”  ba  ka  dei  ka  jait  bynriew  Khasi  hynrei   ka  dei  ka  jait  bynriew  ki  Aryan. Ki  Phareng  haba  ki   jop  thma  ia  ki  Jaintia  ha  ka  18th  century   ki  lap  ba  don  5 (san)  tylli  ki  Kingdom 1. AHOM  KINGDOM 2. JAINTIA  KINGDOM 3. MANIPUR  KINGDOM  4. KACHARI  KINGDOM 5.  KITTERA  KINGDOM.  HA  KA  JAINTIA  KINGDOM    KA  KHASI   HILLS  KAM  DON. Ka  Jaintia  Kingdom  ka  don  la  ka  jong  ka    TYNGKA   PLIAH   da  ka  RUPA  ha  Ri  Lum  Jaintia.  La   thoh  ha  ki  dak  DEVANAGRI  ha  ki   ktien PERSIAN & ARABIC.  La  khot  ia  kine  ki  tyngka  pliah, ki  TAKRA – RUPIA.   Tharai ki don kham bun tylli hynrei la  lap tang  15 (khadsan) tylli  na  ka  Nan  Kachari  kaba  don   hajan  ka  ophis  U  D.C. West  Jaintia  Hills  District, Jowai.  Ki  dei  naduh  ki  snem  1670  haduh  1788 bad  la  aiti  ia  ki  ha  U (late)  Prof.G.G. Swell, M.P. mynshuwa, bad la shim na jingthoh uwei  nongthoh  kot  ba  pawnam  bad  la  pynmih  ha  u  kot  khubor  DONGMUSA  dt.26.10.2000 hynrei  wat   la  katta      ruh   sngewthuh   u wei  na  ki  Columist  na  Jaintia  u  artatien  ia  ka  jingdon  pisa  U  Syiem  Jaintia    kumba  paw  ha  u  kot   khubor  Shllong  Times.  Lada  ba  kwah  ban   tip  ia  ka  Jaintia  Kingdom  lah  ban  peit    ia  ka  map  ka  Jaintia  Kingdom     ha   ka  jingthoh  U  (late)  Prof. B.Pakem   u  Vice  Chancellor  u  Jaintia   ba  nyngkong  eh (ba  la  khlad)  ha  Meghalaya   ha  ka  kot ‘TRIBAL  POLITIC  AND  STATE  SYSTEM  IN  PRE-COLONIAL  EASTERN  ANF  NORTH  EASTER  INDIA.

7.            U  P. R. Gordon D.C. United   Khasi  and  Jaintia  Hills, Shillong  u  la  thoh  kawei  ka  kot  bad   ha  kata  ka  kot  u  la  pyndonkam  da  ka   kyrteng   Jaintia  bad  bunsien  da  ka  kyrteng  Synteng. Ha  ka  page  51  u  thoh  ba   ka  niam  ka  rukom  ka  dustur  ki  Khasi  ki  shaniah  ha  ka  jong  ki  Synteng (Jaintia)

8.            I   Feba  Lamin  I  iathuh  shai  ba  U  Rev (Dr)  John  Robert  u  thaw  ia  ka  jingrwai– RI  KHASI, RI  KHASI, NGA  IEIT  EH  IA  PHA. Yn jin  da  la  sngewnguh  ia  I   Feba  Lamin   ba  in  sngewebha  iathuh  ia  ka  kyrteng  ka  kot  ha  kaba   katei  ka  jingrwai  (Khasi  AUTHORS)    la  shon. Ngi  baroh  ngi  kynmaw   bad  iai  kynmaw  sah  ba  U  Rev(Dr) John  Robert  u  thaw    RI KHASI, RI  JAINTIA, NGA  IEIT  EH  IA  PHA.  .Ia  kane  ka  jingrwai   la  shon   ha  ka  kot  pule,  THE  THIRD  READER”  ba  la  pule  ha  ka  class  III  ha  u  snem  1953. Balei  I  Feba  Lamin  I  kwah  ban  ai  burom  ia  U  (late)  Dr (Rev)  John  Robert  da  ka  jingrwai  kaba  um  shym  la  thaw.  Ia  kane  ka  juh  ka  jingrwai  ieit  ri  – Ri   KHASI, RI  JAINTIA, la  shon ha  ka  English  Dictionary    ba  la   shon  bad  pynmih  da  U  M. Harrison  Syiemlieh,  page   1294  tang  ba  ka  dkhot  kaba  khadduh  la  thaw  da  U  Bah  S.S.Syiemlieh.   Don  sa  kawei  ka   jingrwai  ba   thaw  da  utei  U   SAHEP  MISSIONERY    kaba  kyrteng   THE  SALM  OF  LIFE   kaba  ong –KIEI  KIEI,  I  KUM  KIBA  SHISHA  HYNREI  YNDA  HABA  LA  TYNJUH  BHA,  KI  LONG  PYNBAN TANG  KUM  KI  PALONG   HA  KI  ERIONG  KI  SHU  PRA . Lah  ban  shem   IA  KANE  ha  ka   THE  FOURTH  READER   jong  utei  u  Missionery  Rev(Dr) John Robert,  ba  la  pule  ha  ka  class IV.  Kane   Salm   ka  thew ne   ka   kdew    ia    kiba  kumno  ki  briew  khamtam  ha  ki  por  mynta.

                             Ha  kaba  pynkut,  ka  jait  bynriew  Jaintia  ka  dei  kawei   na  ki  jaitbynriew  Ri lum  ha  Meghalaya  bad  India.

                               

By yutip

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *